Raúl Mondelo, de la Petjada Catalana a Cuba, al costat de Joan M. Ferran Oliva (dreta), un dels últims catalans residents a l'illa. Va arribar a Cuba amb sis anys. Actualment està jubilat i dedica el seu temps a l'estudi de la petjada catalana a Cuba. El text que s'ofereix a continuació és un fragment del seu llibre La saga dels catalans a Cuba.
L’any 1800, dins d’una població de 370.000 habitants, radicaven a Cuba
prop de 500 catalans nadius. El 1850 ni hi havia uns 5.500 i la població
illenca era de 1.152.920 persones. El primer any del segle XX amb 1.632.320
habitants, els catalans eren uns 8.500.
L’any 1925 registra el moment més alt de la presencia catalana a Cuba, amb uns
17.000 fills del Principat radicats establement a l’illa que aleshores contava
amb 3.413.216 habitants.. Del 1930 en davant es va iniciar la davallada i al
l’any 1950 en restaven uns 8.500 catalans. Aquesta xifra es reduí a uns 3.000
en arribant el 1975. L’any 2000 no més ni hi havia uns 200, quasi tots molt
grans. Hores d’ara ja no hi arriben a 100.
D’acord amb aquestes xifres es
pot afermar que durant els més de 175 anys que va durar el fluix de emigrants
catalans que es dirigiren a Cuba, al entorn de 50.000 prengueren aquesta
decisió. Es tracta d’una
xifra important si es té en comptes com a referent que la població de Catalunya estricta - el Principat – era
de 850.000 persones a l’any 1778, de 1.650.000 a l’any 1857, i de 2.000.000 al
1900.
Potser això expliqui en bona mesura
perquè a la Catalunya actual encara perdura el
mite de Cuba: son molts els que tenen algun avantpassat que va anar-hi a cercar fortuna o per altres
raons..
Un altre aproximació estadística, però en un altre sentit, la donen els
cognoms catalans dins la onomàstica cubana. Representen al entorn de un 6%, amb
abundància de Ferrer, Puig, Pujol, i altres també comuns a Catalunya. Aquesta proporció suggereix que la participació catalana dins la química
ètnica cubana no ha representat un pes important des de el punt de vista
massiu. No es pot dir lo mateix en lo tocant al aspecte qualitatiu. Molts
catalans cubans es van destacar en diferents esferes, i no sols en la
econòmica. Encara més abundosament els seus descendents han sobresortit en
activitats de tota mena. Per comprovar-ho no més cal revisar els cognoms
catalans de tants cubans en els camps de l’economia, la cultura i la política.
No tots els catalans radicats a Cuba esdevingueren potentats. No més al
entorn de 5% d’ells feren fortunes d’alguna importància. La resta podrien
classificar com petits negociants, professionals i assalariats. No mancaren els
pobres de solemnitat, com ho palesen les varies societats de beneficència
catalanes que donaven suport i retornaven a Catalunya
als
casos més necessitats.
