Per Joan M. Ferran Oliva.
L’assemblea Constituent del Separatisme
Català tingué lloc entre el diumenge 30 de setembre i el dimarts 2 d’octubre del
1928 a L’Havana. En les sessions, entre altres qüestions, es va aprovar LaConstitució Provisional de la República Catalana. En aquells anys els
catalans radicats a Cuba eren al voltant de 17.000. Estaven organitzats en
nombroses societats benèfiques, lúdiques i polítiques. Entre aquestes darreres
destacaven el Centre Català de L’Havana, el Catalunya Grup Nacionalista Radical de
Santiago de Cuba, el Bloc Nacionalista Cathalonia de Guantánamo i la
Germanor Catalana de Camaguey. Algunes tenien les seves pròpies
publicacions i la més notòria fou l’antològica La Nova Catalunya, del Centre
Català de L’Havana, .
Al novembre del 1927
Macià inicià una visita a Amèrica on vivien nombrosos catalans. El viatge esdevingué una veritable peripècia degut a
que els governs de Uruguai, Argentina i
Xile, pressionats per Madrid, van interposar tot tipus de dificultats. Finalment
va arribar a Cuba el 15 d’agost de 1928 però en aquest cas no va haver-hi obstacles a pesar
que el govern de torn aleshores no era precisament democràtic. Macià i Ventura
Gassol, que l’acompanyava, foren recolzats decididament per les organitzacions
cíviques del país, associacions patriòtiques cubanes i personalitats que veien
amb simpatia la causa catalana que els resultava propera tenint en compte l’encara
recent lluita independentista de Cuba. L’entusiasme major, per descomptat, va
ser el de les societats catalanes separatistes. Cal destacar que el 47% dels
recursos econòmics rebuts des de l’exterior per Estat Català durant els
anys de la dictadura de Primo de Rivera van provenir dels catalans de Cuba.
L’estada del dos líders
a l’Illa es va estendre fins al 13 d’octubre. Macià havia encarregat a Josep
Conangla Fontanilles, patriota i intel·lectual català radicat a L’Havana, la
preparació d’una ponència de Constitució que serviria de carta magna
provisional en el moment en què s’assolís la independència de Catalunya i fins
que no s’aprovés una definitiva per mitjà d’un plebiscit.
La Constitució en
qüestió consta de 302 articles i destaca pel seu contingut progressista d’acord
amb l’època. Es tracta de l’any 1928. No és un instrument jurídic perfecte però expressa l’ànsia independentista
dels catalans. Estableix per a Catalunya la forma d’una “República
tècnica, democràtica i representativa”. Adopta com a única llengua oficial
al català i com a bandera a la tradicional de les quatre barres però amb un
triangle i un estel, inspirada en la cubana.
El vot és directe, la Cambra legislativa
és única i el Poder Executiu és designat per una Assemblea de Compromissaris.
Els càrrecs són revocables. Dóna intervenció al poble en els consells
administratius de les empreses oficials i privades i s’estableixen
contribucions per al segur social de vellesa i invalidesa. Autoritza als
consells comarcals i a l'Estat per a finançar o comanditar societats o empreses
de serveis públics. Declara la llibertat de culte, d’expressió i d’associació. Estableix
la igualtat de drets per a homes i dones, incloent el vot femení. Prohibeix la
vagància i la mendicitat. L’Exèrcit és professional amb soldats voluntaris,
però mantenint el sometent (milícia) per a casos d’emergència. L’ensenyança
primària és obligatòria i gratuïta. Les ensenyances superiors queden davall la
supervisió de l'Estat. Estableix les normes per a un “socialisme humanista”.
Rebutja les fórmules autonòmiques i accepta la federació lliure i voluntària
amb altres nacions ibèriques que ho desitgen. Com a norma curiosa prohibeix les corregudes de bous i la boxa.
Macià va tornar a Catalunya el 22 de febrer de 1931 després de 8 anys d’exili.
Les eleccions municipals del 12 abril d’aquell
any van donar un triomf tan absolut a les forces antimonàrquiques espanyoles
que el govern en ple es va sentir obligat a abdicar. De fet va ser un
plebiscit. El dia 14, anticipant-se en 8 hores a Madrid, Macià va
proclamar la República catalana a Barcelona. En aquest moment,
de forma tàcita i inclús no percebuda, va començar a regir la Constitució
provisional aprovada en L’Havana el 1928: per a una ocasió com aquesta va ser concebuda.
La reacció de la recent
encetada República espanyola no va trigar. El nou govern no diferia dels seus
antecessors en matèria de centralització i Macià es va veure obligat a acceptar
l’autonomia imposada per Madrid. Aquella ocasió va ser, segons les seves
pròpies paraules, “el dia més trist de la meva vida”.
La reacció dels
catalans de Cuba i en general d'Amèrica, va ser adversa a Macià. No van
entendre que hagués acceptat una autonomia en lloc de la independència i va ser
objecte de les més severes crítiques. A poc a poc l’enuig va cedir pas a la
raó. A l’octubre de 1932, sorprenentment, la revista La Nova Catalunya, portaveu dels separatistes i grups afins, va
publicar un extens editorial titulat “El
despertar d’un somni: dels núvols de la
il·lusió a la petja de la realitat”. Expressava, entre altres raons, el
desconeixement de la conjuntura amb les pressions de sindicalistes, anarquistes
i altres moviments d’esquerra. Impulsada per la consternació, la direcció de la
revista va prendre la insòlita decisió d’interrompre la seva publicació fins
data indefinida. Va trigar 10 anys en
sortir de nou.
Ara, al 2014, Catalunya
es prepara per una consulta que permetrà al poble expressar-se sobre la
sobirania del país. Cal recordar que fa 86 anys es va aprovar aquella
Constitució Provisional que mostrava el mateix deler que motiva, hores d’ara,
als patriotes catalans.