Traduir aquest bloc

martes, 30 de septiembre de 2014

Aniversari de La Constitució Catalana de L’Havana


Per Joan M. Ferran Oliva.

L’assemblea Constituent del Separatisme Català tingué lloc entre el diumenge 30 de setembre i el dimarts 2 d’octubre del 1928 a L’Havana. En les sessions, entre altres qüestions, es va aprovar LaConstitució Provisional de la República Catalana. En aquells anys els catalans radicats a Cuba eren al voltant de 17.000. Estaven organitzats en nombroses societats benèfiques, lúdiques i polítiques. Entre aquestes darreres destacaven el Centre Català de L’Havana,  el Catalunya Grup Nacionalista Radical de Santiago de Cuba, el Bloc Nacionalista Cathalonia de Guantánamo i la Germanor Catalana de Camaguey. Algunes tenien les seves pròpies publicacions i la més notòria fou l’antològica La Nova Catalunya, del Centre Català de L’Havana, .
Al novembre del 1927 Macià inicià una visita a Amèrica on vivien nombrosos catalans. El viatge  esdevingué una veritable peripècia degut a que  els governs de Uruguai, Argentina i Xile, pressionats per Madrid, van interposar tot tipus de dificultats. Finalment va arribar a Cuba el 15 d’agost de 1928 però en  aquest cas no va haver-hi obstacles a pesar que el govern de torn aleshores no era precisament democràtic. Macià i Ventura Gassol, que l’acompanyava, foren recolzats decididament per les organitzacions cíviques del país, associacions patriòtiques cubanes i personalitats que veien amb simpatia la causa catalana que els resultava propera tenint en compte l’encara recent lluita independentista de Cuba. L’entusiasme major, per descomptat, va ser el de les societats catalanes separatistes. Cal destacar que el 47% dels recursos econòmics rebuts des de l’exterior per Estat Català durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera van provenir dels catalans de Cuba.
L’estada del dos líders a l’Illa es va estendre fins al 13 d’octubre. Macià havia encarregat a Josep Conangla Fontanilles, patriota i intel·lectual català radicat a L’Havana, la preparació d’una ponència de Constitució que serviria de carta magna provisional en el moment en què s’assolís la independència de Catalunya i fins que no s’aprovés una definitiva per mitjà d’un plebiscit.
La Constitució en qüestió consta de 302 articles i destaca pel seu contingut progressista d’acord amb l’època. Es tracta de lany 1928. No és un instrument jurídic perfecte però expressa l’ànsia independentista dels catalans. Estableix per a Catalunya la forma d’una “República tècnica, democràtica i representativa”. Adopta com a única llengua oficial al català i com a bandera a la tradicional de les quatre barres però amb un triangle i un estel, inspirada en la cubana.  El vot és directe, la Cambra legislativa és única i el Poder Executiu és designat per una Assemblea de Compromissaris. Els càrrecs són revocables. Dóna intervenció al poble en els consells administratius de les empreses oficials i privades i s’estableixen contribucions per al segur social de vellesa i invalidesa. Autoritza als consells comarcals i a l'Estat per a finançar o comanditar societats o empreses de serveis públics. Declara la llibertat de culte, d’expressió i d’associació. Estableix la igualtat de drets per a homes i dones, incloent el vot femení. Prohibeix la vagància i la mendicitat. L’Exèrcit és professional amb soldats voluntaris, però mantenint el sometent (milícia) per a casos d’emergència. L’ensenyança primària és obligatòria i gratuïta. Les ensenyances superiors queden davall la supervisió de l'Estat. Estableix les normes per a un “socialisme humanista”. Rebutja les fórmules autonòmiques i accepta la federació lliure i voluntària amb altres nacions ibèriques que ho desitgen. Com a norma curiosa  prohibeix les corregudes de bous i la boxa.
Macià va tornar a Catalunya el 22 de febrer de 1931 després de 8 anys d’exili. Les eleccions municipals del 12  abril d’aquell any van donar un triomf tan absolut a les forces antimonàrquiques espanyoles que el govern en ple es va sentir obligat a abdicar. De fet va ser un plebiscit. El dia 14, anticipant-se en 8 hores a Madrid, Macià va proclamar  la República catalana a Barcelona. En aquest moment, de forma tàcita i inclús no percebuda, va començar a regir la Constitució provisional aprovada en L’Havana el 1928: per a una ocasió com aquesta va ser concebuda.
La reacció de la recent encetada República espanyola no va trigar. El nou govern no diferia dels seus antecessors en matèria de centralització i Macià es va veure obligat a acceptar l’autonomia imposada per Madrid. Aquella ocasió va ser, segons les seves pròpies paraules, “el dia més trist de la meva vida”.
La reacció dels catalans de Cuba i en general d'Amèrica, va ser adversa a Macià. No van entendre que hagués acceptat una autonomia en lloc de la independència i va ser objecte de les més severes crítiques. A poc a poc l’enuig va cedir pas a la raó. A l’octubre de 1932, sorprenentment, la revista La Nova Catalunya, portaveu dels separatistes i grups afins, va publicar un extens editorial  titulat “El despertar d’un somni:  dels núvols de la il·lusió a la petja de la realitat”. Expressava, entre altres raons, el desconeixement de la conjuntura amb les pressions de sindicalistes, anarquistes i altres moviments d’esquerra. Impulsada per la consternació, la direcció de la revista va prendre la insòlita decisió d’interrompre la seva publicació fins data indefinida.  Va trigar 10 anys en sortir de nou.

Ara, al 2014, Catalunya es prepara per una consulta que permetrà al poble expressar-se sobre la sobirania del país. Cal recordar que fa 86 anys es va aprovar aquella Constitució Provisional que mostrava el mateix deler que motiva, hores d’ara, als patriotes catalans. 

viernes, 15 de agosto de 2014

Ja tenim placa!!!... Gràcies.

        Aquesta és la placa que planegem col·locar a l'edifici de Prado 210, a l'Havana (Per més informació cliqueu aquí). Com recordaran els seguidors d'aquest blog, va ser finançada mitjançant micromecenage a través de la web Tot Suma. La seva confecció va ser a càrrec d'Carmaniu, una empresa de trofeus col·laboradora de Girona.
        A tots els que ens han possibilitat arribar fins aquí, aportadors i persones, twitterus, facebookerus, amics y simpatizants que ens van ajudar amb el seu ànim i suport, moltes gràcies.
Antic Centre Catalá de l'Havana

lunes, 14 de julio de 2014

Des de La Petjada ens demanen ajuda per divulgar una peça poc coneguda de la nostra història


Foto de manuscrit, a dalt. Sota foto de la primera edició de la Constitució provisional de la República Catalana


A La Petjada ens hem proposat impulsar l'edició facsímil del manuscrit de la Constitució provisional de la República Catalana. 
Ens vols ajudar?




  Menys reconeguda que la suspesa fa tres-cents anys, però més reivindicativa per la seva modernitat i les circumstàncies en què va ser aprovada, la Constitució provisional de la República Catalana, aprovada a l'Havana el 1928, és un document de capital importància en la comprensió de l'ideari independentista catalá.
Que ningú es confongui, l'anomenada Constitució de l'Havana no és per res un document exòtic aprovat en terres del Carib; abans més aviat és un seriós intent per posar ordre en el que des de principis del segle XX es venia gestant com a sentiment independentista entre els catalanes-cubanos a l'illa i que tan significatius aportacions va fer a l'independentisme catalá a aquest costat de l'oceà.

Una mica d’història


L'assumpte de l'independentisme català ve de lluny, en el temps i també en la geografia. N'hi ha que situen el seu bressol a la distant Cuba, mentre que altres parlen de "connexió cubana". En qualsevol cas, el que sí que ningú posa en dubte és que la llavors recent guanyada independència de Cuba a finals del segle XIX (quan l'illa va saltar de les flames espanyoles per caure a les brases del control nord-americà) va servir d'esperó a l'evolució de l'ideari independentista català a principis del segle XX.
Prova d'això és el que va passar al Centre Català de l'Havana entre els dies 30 de setembre i 2 d'octubre de 1928, amb Francesc Macià presidint l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
D'aquesta Assemblea i de l'estada de Macià a l'illa s'ha escrit molt, gairebé tots coincidint que es va tractar d'un viatge iniciàtic cap a una nova forma de lluita pel catalanisme des d'una vessant política després del fracàs militar, dos anys abans, en els successos de Prats-de-Molló.
Aixi doncs, l'objecte de l'Assemblea era la reorganització de l'independentisme català, la fundació del Partit Separatista Revolucionari Català (PRSC), un partit inspirat en el Partit Revolucionari Cubà fundat per José Martí, i la redacció d'una constitució pròpia per a la futura República de Catalunya; valgui a dir, l'única pròpia amb que ara mateix compta el projecte independentista català.


Va ser de les més avançades del seu temps


La Constitució de l'Havana definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada a els Principis de la democràcia liberal. Establia el vot universal i secret, l'elecció indirecta del cap d'estat, un parlament unicambral, abolia els províncies i instaurava a els consells comarcals com a divisió administrativa. Separava església i Estat i establia que tant per ser elector com elegible, era imprescindible parlar i escriure el català. Declarava el català única llengua oficial i establia la igualtat de sexes davant la llei, no reconeixia a els títols nobiliaris i comprenia un programa a favor de les classes treballadores. Introduïa la possibilitat de formar una confederació con Espanya o Portugal, renovable cada sis anys, però reservant a Catalunya la representació diplomàtica pròpia.

Rescatar un important antecedent

Per descomptat que amb tot i haver estat de les més avançades del seu temps, a dia d'avui estaria lluny de respondre a les nostres necessitats d'ordenament legal, Però no deixarà de ser un antecedent i una referència obligada a qualsevol futur plec constitucional català, raó per la qual l'Associació Petjada Catalana a Cuba, una entitat sense ànim de lucre dedicada a divulgar i estudiar la presencia catalana a Cuba, s'ha proposat, a través de la plataforma de finançament col•lectiu TotSuma, realitzar una edició facsímil limitada que és remetrà gratuïtament als fons documentals d'importants entitats i associacions de la societat civil catalana, centres d'estudis i biblioteques del país i l'estranger.
Ens ajuda?





lunes, 7 de abril de 2014

QUINTA DEL REY, EL HOSPITAL DE LOS CATALANES EN LA HABANA


Por Ernesto Chávez Álvarez 
Periodista e investigador. Colaborador de La Petjada


  En el triangulo comprendido entre las actuales calles de San Francisco, San Felipe y la calzada de Cristina, quedó establecida en 1857 una institución sanitaria bajo el nombre de Sociedad en Comandita Ramón  Vila y Compañía. Ningún sitio más propicio de La Habana extramural que éste, en medio de un saludable paisaje campestre de fácil acceso desde el camino a Jesús del Monte, para erigir un establecimiento de este tipo. El mismo tenía como administrador a Fermín Pardiñas, mientras el director médico sería el catalán Ramón Vila  Ferrer. Cuatro años más tarde, Pardiñas vendió sus acciones al segundo; para, a partir de 1862, dicha institución quedar registrada como Casa de Salud Quinta del Rey, Ramón Vila y Ca.

sábado, 22 de marzo de 2014

Presentació avui de "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomía y l'independència"



Seqüència d'imatges del Dr Lluís Costa durant la presentació avui al Centre Fraternal de Palafrugell del seu llibre "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomía y la independència". Al seu costat, el president del Fraternal Marià Júdez qui va fer la presentació.







lunes, 17 de marzo de 2014

Presentació a Palafrugell del llibre "CUBA I EL CATALANISME: entre l'autonomia i la independència"

Després de la presentació a Girona i Barcelona del seu llibre "CUBA I EL CATALANISME: entre l'autonomia i la independència", el seu autor, Dr. Lluís Costa ho farà aquest dissabte (avui) 22 de març a les 8 del vespre a la biblioteca (a dalt) del Centre Fraternal de Palafrugell (Plaça Nova, 7).
"CUBA I EL CATALANISME ..." és un llibre revelador del que alguns ni tan sols sospiten, com és la connexió entre Cuba i Catalunya, els seus regs i influències en la maduració, que és dir l'estructuració política de l'ideari independentista català gairebé tal com avui ho vivenciem.
Lluís Costa és professor titular de la Universitat de Girona i durant anys s'ha dedicat a la investigació dels lligams entre Cuba i Catalunya.

Entre d'altres llibres ha publicat "L'illa dels somnis», un acucioso recompte i análsis de l'emigració begurenca a Cuba al segle XIX.




jueves, 6 de marzo de 2014

UN TROS DE HAVANA A LA BELLA LOLA


Moment en què Raúl, de la Associació Petjada Catalana a Cuba fa entraga a Pepi i Paco, de la taverna La bella Lola, d'un tros de mur del “Malecón” de l'Havana. La bella Lola està considerat el Racó de l'Havanera i un santuari viu d'aquest gènere musical per excel·lència de la Costa Brava.



Pepi amb el tros de moll (és un fragment del mur que pel seu mal estat anava aser demolit pròximament per a la seva restauració), i Paco amb la foto que acredita la seva autenticitat i ubicació original.


LA BELLA LOLA
Urb.Torre Simona, Cami Ral, 5, 17253 Mont-Ras, Girona.
972 61 52 79

jueves, 20 de febrero de 2014

Havanera El Meu Avi



 La famosa havanera està inspirada en un vapor que va existir realment, "El Montserrat", un vaixell que ja era vell quan es va adquirir a Alemanya. El seu capità més conegut va ser Manuel Deschamps i Martínez, qui a bord d'aquest vaixell va burlar diverses vegades el setge militar imposat per l'armada nord-americana durant la guerra de Cuba (1895-1898). El vaixell pertanyia a la Companyia Transatlàntica del marquès de Comilla, única autoritzada per reial concesió al traslado de tropes, correspondència, pertrechos i materials de guerra a l'illa.

Vapor El Montserrat en 1900. Revista naval ilustrada El Mundo.

jueves, 23 de enero de 2014

CONSTITUCIÓ DE l'HAVANA

CONSTITUCIÓ PROVISIONAL
DE LA REPÚBLICA CATALANA

Aprovada per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català
reunida a l'Havana durant els dies
30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1928

miércoles, 22 de enero de 2014

LA ACERA DEL LOUVRE

   Uno de los sitios más frecuentados por la población habanera del siglo XIX fue la Alameda de Isabel II, la que por su semejanza con el Prado de Madrid, comenzó a ser llamada desde entonces Paseo del Prado. Por la alameda, desde la media tarde, subían y bajaban a diario refinadas damas en quitrines y volantas, y elegantes caballeros a pie o a caballo, y al llegar la noche las parejas concurrían al Parque Central, donde amenizaba, entre otras, la célebre Banda del Regimiento, o a la acera de enfrente, en busca de refrescos y helados, al Café Escauriza, propiedad del catalán José Pablo Xiqués, situado en Prado # 124. Este era el más famoso de los cafés del lugar en aquella época, pues contaba además, en los altos, con un salón de baile que fue posteriormente arrendado al Liceo Artístico y Literario de La Habana.

   



En 1868, otro catalán nombrado Joaquín Payret, dueño del café y restaurante El Louvre, en la esquina de Consulado y San Rafael, adquirió el Escauriza, remodeló el local y trasladó allí el café con el mismo nombre, dejando el establecimiento de la calle Consulado sólo como restaurante.
Rápidamente el café El Louvre se convirtió en el punto de reunión de la juventud más distinguida y alegre de La Habana, de chispeante talento, ansiosa de placeres y a la vez puntillosa en su amor propio y adicta a los lances de honor, muy frecuentes en aquella época. Así también habaneros de ideas liberales, muchos de ellos vinculados a las conspiraciones independentistas, se volvieron asiduos concurrentes de esa parte del Prado que fue llamada desde entonces la Acera del Louvre.


La popularidad del lugar aumentó más aún, pues el céntrico lugar incluía, además de café y confitería, juegos de cartas y ajedrez, sala de baños y gimnasio y varias mesas de billar.. Dicho juego de billar contaba con gran popularidad dentro de la población de la época.
Hacia 1875 surgió en la esquina de la calle San Rafael el lujoso hotel Inglaterra, que ocupó el espacio del café Tacón, un pequeño hotel contiguo al café y una parte de los salones de baile del Liceo.

Vista actual de la acera del Louvre (terraza del hotel Inglaterra)

FÁBRICA PARTAGÁS, UNA BREVE RESEÑA

Partagás, apellido famoso en Cuba y en el mundo entero, sinónimo de calidad en el habano,  es el nombre que identifica a una de las fábricas más antiguas y prestigiosas de la industria tabacalera cubana. Fue fundada por el catalán Jaime Partagás y Rabell, quien desde que llegó a Cuba se dedicó por entero al giro del tabaco, y ya en 1840, asociado con un coterráneo suyo, Juan Conill, estableció el primer almacén de tabaco en rama que tuvo la ciudad de La Habana, en la esquina de Cristo y Teniente Rey.
En 1845 Partagás abrió su fábrica en un local de la calle Cristina, de donde fue trasladada, alrededor de 1860, al edificio actual de la calle Industria esquina a Barcelona. Allí se estableció la marca “Flor de Tabacos de Partagás y Compañía”, que gracias al genio emprendedor y a los conocimientos de su fundador adquirió rápidamente una gran fama e hizo entrar a la fábrica por la vía de la prosperidad.
  



Al propio tiempo, compró Partagás una gran hacienda de sesenta caballerías en el municipio pinareño de Consolación del Sur, la que dedicó al cultivo del tabaco, logrando en ella magníficas cosechas que surtían los almacenes de la fábrica, lo cual le reportaba jugosas ganancias al no tener que adquirir el tabaco en rama de otros productores.
Al morir asesinado su fundador en 1868, sus descendientes vendieron la fábrica y la hacienda pinareña al asturiano Juan Antonio Bances, quien continuó elevando la calidad de la fábrica con la marca “La Flor de J. A. Bances”.
Es de señalar que durante todo este tiempo, después de la muerte de Jaime Partagás, la producción de la marca “Flor de Tabacos Partagás y Compañía” se mantuvo inalterable como expresión de respeto de los nuevos propietarios, y a la vez por su natural conveniencia, hacia la marca de mayor renombre universal, que fue siempre la que mayores beneficios aportó a las sucesivas empresas y que continúa hoy llenando de prestigio en todo el mundo a la industria del tabaco habano.


En los finales del siglo Bances se asoció con Ramón Cifuentes Llano, asturiano también, y más tarde se retiró de los negocios, quedando Cifuentes al frente de la fábrica. Ya en aquel momento, la fábrica contaba con unos 30 obreros y una producción diaria de 3 millones de tabacos.
En 1918 las galeras de Partagás, célebres por sus condiciones higiénicas y su extensión, contaban con más de 600 operarios torcedores, y en la escogida tenían empleo 16 parejas de escogedores de cuyas manos salían tabacos (que es el modo en que, por extensión del nombre de planta llaman al habano) encargados especialmente por elevadas personalidades europeas y americanas. Por su parte, la fábrica de cigarros contaba con las maquinarias más modernas, no obstante lo cual laboraban en ella unos 130 operarios de ambos sexos.



Mientras en Cuba la fábrica vendía anualmente 5 millones de tabacos y 360 millones de cigarros, las exportaciones alcanzaban niveles extraordinarios para la época. A los Estados Unidos se enviaban anualmente 6 millones de tabacos torcidos; a Inglaterra, un millón y medio; a España, Canarias, Gibraltar y Marruecos, un millón de tabacos y 400 mil cajetillas de cigarros; a Argentina, un millón de tabacos y 300 mil cajetillas; a Australia y Nueva Zelanda, 600 mil tabacos, y al Africa del Sur, Suecia, Noruega y Holanda, unos 100 mil, mientras que Francia, China, Japón y otros países suramericanos importaban 8 millones de tabacos.




La fábrica finalmente fue intervenida (expropiada)) por el gobierno revolucionario al amparo de la Ley número 914 de fecha 31 de diciembre de 1960.

martes, 21 de enero de 2014

Cuba i el catalanisme

    
    Aquesta nit es va presentar a l'Ajuntament de Girona el llibre "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomia i la independència", del doctor Luis Costa, professor titular de la Universitat de Girona.







SALVEM EL CENTRE CATALÀ DE l'HAVANA






UN NIU POC CONEGUT DE L' INDEPENDENTISME CATALÀ 

Per Raúl Mondelo
Sociòleg, periodista i escriptor cubà resident a Catalunya.



    L'assumpte de l'independentisme català ve de lluny, en el temps i també en la geografia. N'hi ha que situen el seu bressol a la distant Cuba, mentre que altres parlen de "connexió cubana". En qualsevol cas, el que sí que ningú posa en dubte és que la llavors recent guanyada independència de Cuba a finals del segle XIX (quan l'illa va saltar de les flames espanyoles per caure a les brases del control nord-americà) va servir d'esperó a l'evolució de l'ideari independentista català a principis del segle XX.
Prova d'això és el que va passar al Centre Català de l'Havana entre els dies 30 de setembre i 2 d'octubre de 1928, amb Francesc Macià presidint l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.

sábado, 18 de enero de 2014

Tomba de Josep Conanglas al cementiri de Colom a l'Havana. Conanglas morir en aquesta ciutat el 1965.





miércoles, 15 de enero de 2014

MONUMENT D’AGUSTÍ QUEROL AL CEMENTIRI DE l'HABANA



    L’arquitectura, per la seva natura, es un altre forma de petjada molt conspícua. Cuba, però sobre tot L’Havana, n’està plena d’obres vinculades d’una forma o altre a Catalunya. De vegades a traves de edificacions que van pertànyer a catalans i en altres ocasions d’aquelles construïdes per arquitectes i paletes catalans, o de caire modernista o fins i tot gaudinià.

martes, 14 de enero de 2014

Dissabte, inauguració de la plaça en honor al creador de l'estelada

Vicenç Albert Ballester tindrà el seu reconeixement a la confluència del carrer del Comerç amb el passeig Lluís Companys de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Comissió del Centenari de la Bandera Estelada, inaugurarà aquest dissabte 18 de gener la plaça Vicenç Albert Ballester, creador d'aquesta insígnia. A les 10 del matí l'acte tindrà lloc a la confluència del carrer del Comerç amb el passeig de Lluís Companys, al barri de la Ribera, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. L'acte tindrà lloc en l'any del 75è aniversari de la mort d'aquest barceloní, creador de la bandera independentista del triangle i l'estel, coneguda popularment com l'Estelada i servirà de tancament del cicle que van iniciar el 1938 els amics de Ballester, i el 1985 els seus biògrafs, que acordaren amb l'Ajuntament de la ciutat la designació d'un vial dedicat a l'editor catalanista. Article relacionat

ARTICLE RELACIONAT


viernes, 10 de enero de 2014

"CATALUNYA PARLA" DES DE L'HAVANA



   A Cuba, durant la guerra civil, una bona part dels espanyols residents, entre ells la majoria de catalans, van simpatitzar obertament amb la causa franquista. Això va fer que durant la guerra civil Falange Exterior arribés a tenir uns 15.000 afiliats a Cuba i uns 13 programes radiofònics de propaganda franquista. Era un país de 4 milions d'habitants, on en els primers 20 anys d'independència hi van emigrar uns 300.000 espanyols

jueves, 9 de enero de 2014

Presència catalana a Cuba des de 1800 fins avui


Raúl Mondelo, de la Petjada Catalana a Cuba, al costat de Joan M. Ferran Oliva (dreta), un dels últims catalans residents a l'illa. Va arribar a Cuba amb sis anys. Actualment està jubilat i dedica el seu temps a l'estudi de la petjada catalana a Cuba. El text que s'ofereix a continuació és un fragment del seu llibre La saga dels catalans a Cuba.






L’any 1800, dins d’una població de 370.000 habitants, radicaven a Cuba prop de 500 catalans nadius. El 1850 ni hi havia uns 5.500 i la població illenca era de 1.152.920 persones. El primer any del segle XX amb 1.632.320 habitants,  els catalans eren uns 8.500. L’any 1925 registra el moment més alt de la presencia catalana a Cuba, amb uns 17.000 fills del Principat radicats establement a l’illa que aleshores contava amb 3.413.216 habitants.. Del 1930 en davant es va iniciar la davallada i al l’any 1950 en restaven uns 8.500 catalans. Aquesta xifra es reduí a uns 3.000 en arribant el 1975. L’any 2000 no més ni hi havia uns 200, quasi tots molt grans. Hores d’ara ja no hi arriben a 100. 
D’acord amb aquestes xifres  es pot afermar que durant els més de 175 anys que va durar el fluix de emigrants catalans que es dirigiren a Cuba, al entorn de 50.000 prengueren aquesta decisió.  Es tracta d’una xifra important si es té en comptes com a referent que la població de Catalunya estricta  - el Principat – era de 850.000 persones a l’any 1778, de 1.650.000 a l’any 1857, i de 2.000.000 al 1900.

Potser això expliqui en bona mesura  perquè a la Catalunya actual encara perdura el mite de Cuba: son molts els que tenen algun avantpassat  que va anar-hi a cercar fortuna o per altres raons..
Un altre aproximació estadística, però en un altre sentit, la donen els cognoms catalans dins la onomàstica cubana. Representen al entorn de un 6%, amb abundància de Ferrer, Puig, Pujol, i altres també comuns a Catalunya. Aquesta proporció suggereix que la participació catalana dins la química ètnica cubana no ha representat un pes important des de el punt de vista massiu. No es pot dir lo mateix en lo tocant al aspecte qualitatiu. Molts catalans cubans es van destacar en diferents esferes, i no sols en la econòmica. Encara més abundosament els seus descendents han sobresortit en activitats de tota mena. Per comprovar-ho no més cal revisar els cognoms catalans de tants cubans en els camps de l’economia, la cultura i la política.
No tots els catalans radicats a Cuba esdevingueren potentats. No més al entorn de 5% d’ells feren fortunes d’alguna importància. La resta podrien classificar com petits negociants, professionals i assalariats. No mancaren els pobres de solemnitat, com ho palesen les varies societats de beneficència catalanes que donaven suport i retornaven a Catalunya als casos més necessitats. 

viernes, 3 de enero de 2014

LA ESTALADA TIENE SU INSPIRACIÓN EN LA BANDERA CUBANA


La Estelada azul –para distinguirla de otras,  amarilla, roja y hasta verde- es la bandera no oficial utilizada por los partidos a favor de la independencia de Cataluña; aunque lo de “no oficial” sea relativo.

jueves, 2 de enero de 2014

Lluis Costa, l'independentisme catalá y Cuba


Costa rastreja la ‘connexió cubana' del catalanisme

L'historiador gironí ha estudiat els efectes de la independència de l'illa en la radicalització del nacionalisme català

L'autor compara la intransigència de l'Espanya del segle XIX amb l'actual


Lluís Costa ha dedicat diversos treballs a les relacions entre Catalunya i Cuba Foto: JOAN SABATER.
1
L'historiador Lluís Costa, professor de la Universitat de Girona, ha dedicat uns quants estudis als lligams històrics entre Catalunya i Cuba, que en bona part va recollir el 2006 al llibre El nacionalisme cubà i Catalunya (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), en què rastrejava les connexions entre el ressorgiment del catalanisme i el procés independentista a l'antiga colònia del Carib. Al cap de vuit anys, aquella recerca ha pres, però, una actualitat inesperada amb la intensificació de les reclamacions sobiranistes de Catalunya, arran de les quals l'historiador gironí ha reconegut amb consternació en el govern espanyol el mateix llenguatge i la mateixa intransigència amb què ja es va negar a escoltar els cubans al segle XIX. No només la classe política, adverteix Costa, sinó fins i tot alguns historiadors respectats, com ara José Álvarez Junco, “han sacrificat el rigor científic per posar-se al servei d'una estratègia de la confrontació”.