L’arquitectura,
per la seva natura, es un altre forma de petjada molt conspícua. Cuba, però
sobre tot L’Havana, n’està plena d’obres vinculades d’una forma o altre a Catalunya. De vegades a
traves de edificacions que van pertànyer a catalans i en altres ocasions
d’aquelles construïdes per arquitectes i paletes catalans, o de caire
modernista o fins i tot gaudinià.
Isabel Segura
esmenta algunes excepcionals al seu llibre Set Passejades per L’Havana, quasi
totes al centre històric, Patrimoni de
la Humanitat segons UNESCO. Tate Cabré també aborda el tema al seu llibre Catalunya a Cuba al qual
fa gala del seu bon gust fotogràfic i ofereix una bella mostra del modernisme
traslladat al Carib.
Entre les obres
vinculades a l’arquitectura, en aquest cas una escultura funerària, destaca una
d’Agustí Querol, molt coneguda a Cuba i davant la qual cada any els bombers de L’Havana
celebren la seva diada.
El 17 maig 1890
es va produir una catàstrofe històrica a la capital. La ferreteria Isasi,
ubicada al llavors cèntric carrer Mercaderes, i una de les més importants del
país, es va cremar. A sufocar el foc acudiren els bombers voluntaris de la
ciutat i en mig de la tasca es produí un esfondrament al qual moriren molts d’ells.
Els catalans Oscar Conill, Lluis Miró i
Ignasi Casagran es trobaven entre les víctimes.
L’esdeveniment
causà una gran commoció i tot seguit es varen iniciar accions per honrar la
memòria dels bombers caiguts en el compliment del deure. Mitjançant una
subscripció popular es recolliren fons per aixecar-les un monument al cementiri de L’Havana el qual, finalment, li va ser encarregat al
destacat escultor Agustí Querol. Encara avui es pot apreciar la seva
magnificència en mig del notable cementiri declarat Patrimoni de la
Humanitat.
Querol, nascut a
Ulldecona el 1860, fou uns dels més destacats escultors del seu temps. Ha estat
relacionat amb el modernisme i cultivà, entre altres modalitats, la escultura
funerària. Li son característiques, i això es pot apreciar en el monument del
cementiri de L’Havana, els perfils difuminats, els teixits volant al vent, el
fumerol del encens i altres atrevides representacions esculpides. Obres com el frontó de la Biblioteca Nacional
de Madrid, el monument a la Independència de Guayaquil, l’estàtua de Garibaldi
a Montevideo, el Pegàs del Palau de Bellas Artes de Mèxic, el panteó de la
família Guirao a Madrid i altres li
donaren reconeixement mundial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario