MONUMENT D’AGUSTÍ QUEROL AL CEMENTIRI DE l'HABANA

    L’arquitectura, per la seva natura, es un altre forma de petjada molt conspícua. Cuba, però sobre tot L’Havana, n’està plena d’obres vinculades d’una forma o altre a Catalunya. De vegades a traves de edificacions que van pertànyer a catalans i en altres ocasions d’aquelles construïdes per arquitectes i paletes catalans, o de caire modernista o fins i tot gaudinià.

Isabel Segura esmenta algunes excepcionals al seu llibre Set Passejades per L’Havana, quasi totes  al centre històric, Patrimoni de la Humanitat segons UNESCO. Tate Cabré també aborda el tema al seu llibre Catalunya a Cuba al qual fa gala del seu bon gust fotogràfic i ofereix una bella mostra del modernisme traslladat al Carib.

Entre les obres vinculades a l’arquitectura, en aquest cas una escultura funerària, destaca una d’Agustí Querol, molt coneguda a Cuba i davant la qual cada any els bombers de L’Havana celebren la seva diada.

El 17 maig 1890 es va produir una catàstrofe històrica a la capital. La ferreteria Isasi, ubicada al llavors cèntric carrer Mercaderes, i una de les més importants del país, es va cremar. A sufocar el foc acudiren els bombers voluntaris de la ciutat i en mig de la tasca es produí un esfondrament al qual moriren molts d’ells. Els  catalans Oscar Conill, Lluis Miró i Ignasi Casagran es trobaven entre les víctimes.

L’esdeveniment causà una gran commoció i tot seguit es varen iniciar accions per honrar la memòria dels bombers caiguts en el compliment del deure. Mitjançant una subscripció popular es recolliren fons per aixecar-les  un monument al cementiri de L’Havana el  qual, finalment, li va ser encarregat al destacat escultor Agustí Querol. Encara avui es pot apreciar la seva magnificència en mig del notable cementiri declarat Patrimoni de la Humanitat. 

Querol, nascut a Ulldecona el 1860, fou uns dels més destacats escultors del seu temps. Ha estat relacionat amb el modernisme i cultivà, entre altres modalitats, la escultura funerària. Li son característiques, i això es pot apreciar en el monument del cementiri de L’Havana, els perfils difuminats, els teixits volant al vent, el fumerol del encens i altres atrevides representacions esculpides.    Obres com el frontó de la Biblioteca Nacional de Madrid, el monument a la Independència de Guayaquil, l’estàtua de Garibaldi a Montevideo, el Pegàs del Palau de Bellas Artes de Mèxic, el panteó de la família Guirao a Madrid  i altres li donaren reconeixement mundial.