Traduir aquest bloc

viernes, 15 de agosto de 2014

Ja tenim placa!!!... Gràcies.

        Aquesta és la placa que planegem col·locar a l'edifici de Prado 210, a l'Havana (Per més informació cliqueu aquí). Com recordaran els seguidors d'aquest blog, va ser finançada mitjançant micromecenage a través de la web Tot Suma. La seva confecció va ser a càrrec d'Carmaniu, una empresa de trofeus col·laboradora de Girona.
        A tots els que ens han possibilitat arribar fins aquí, aportadors i persones, twitterus, facebookerus, amics y simpatizants que ens van ajudar amb el seu ànim i suport, moltes gràcies.
Antic Centre Catalá de l'Havana

lunes, 14 de julio de 2014

Des de La Petjada ens demanen ajuda per divulgar una peça poc coneguda de la nostra història


Foto de manuscrit, a dalt. Sota foto de la primera edició de la Constitució provisional de la República Catalana


A La Petjada ens hem proposat impulsar l'edició facsímil del manuscrit de la Constitució provisional de la República Catalana. 
Ens vols ajudar?




  Menys reconeguda que la suspesa fa tres-cents anys, però més reivindicativa per la seva modernitat i les circumstàncies en què va ser aprovada, la Constitució provisional de la República Catalana, aprovada a l'Havana el 1928, és un document de capital importància en la comprensió de l'ideari independentista catalá.
Que ningú es confongui, l'anomenada Constitució de l'Havana no és per res un document exòtic aprovat en terres del Carib; abans més aviat és un seriós intent per posar ordre en el que des de principis del segle XX es venia gestant com a sentiment independentista entre els catalanes-cubanos a l'illa i que tan significatius aportacions va fer a l'independentisme catalá a aquest costat de l'oceà.

Una mica d’història


L'assumpte de l'independentisme català ve de lluny, en el temps i també en la geografia. N'hi ha que situen el seu bressol a la distant Cuba, mentre que altres parlen de "connexió cubana". En qualsevol cas, el que sí que ningú posa en dubte és que la llavors recent guanyada independència de Cuba a finals del segle XIX (quan l'illa va saltar de les flames espanyoles per caure a les brases del control nord-americà) va servir d'esperó a l'evolució de l'ideari independentista català a principis del segle XX.
Prova d'això és el que va passar al Centre Català de l'Havana entre els dies 30 de setembre i 2 d'octubre de 1928, amb Francesc Macià presidint l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
D'aquesta Assemblea i de l'estada de Macià a l'illa s'ha escrit molt, gairebé tots coincidint que es va tractar d'un viatge iniciàtic cap a una nova forma de lluita pel catalanisme des d'una vessant política després del fracàs militar, dos anys abans, en els successos de Prats-de-Molló.
Aixi doncs, l'objecte de l'Assemblea era la reorganització de l'independentisme català, la fundació del Partit Separatista Revolucionari Català (PRSC), un partit inspirat en el Partit Revolucionari Cubà fundat per José Martí, i la redacció d'una constitució pròpia per a la futura República de Catalunya; valgui a dir, l'única pròpia amb que ara mateix compta el projecte independentista català.


Va ser de les més avançades del seu temps


La Constitució de l'Havana definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada a els Principis de la democràcia liberal. Establia el vot universal i secret, l'elecció indirecta del cap d'estat, un parlament unicambral, abolia els províncies i instaurava a els consells comarcals com a divisió administrativa. Separava església i Estat i establia que tant per ser elector com elegible, era imprescindible parlar i escriure el català. Declarava el català única llengua oficial i establia la igualtat de sexes davant la llei, no reconeixia a els títols nobiliaris i comprenia un programa a favor de les classes treballadores. Introduïa la possibilitat de formar una confederació con Espanya o Portugal, renovable cada sis anys, però reservant a Catalunya la representació diplomàtica pròpia.

Rescatar un important antecedent

Per descomptat que amb tot i haver estat de les més avançades del seu temps, a dia d'avui estaria lluny de respondre a les nostres necessitats d'ordenament legal, Però no deixarà de ser un antecedent i una referència obligada a qualsevol futur plec constitucional català, raó per la qual l'Associació Petjada Catalana a Cuba, una entitat sense ànim de lucre dedicada a divulgar i estudiar la presencia catalana a Cuba, s'ha proposat, a través de la plataforma de finançament col•lectiu TotSuma, realitzar una edició facsímil limitada que és remetrà gratuïtament als fons documentals d'importants entitats i associacions de la societat civil catalana, centres d'estudis i biblioteques del país i l'estranger.
Ens ajuda?





lunes, 7 de abril de 2014

QUINTA DEL REY, EL HOSPITAL DE LOS CATALANES EN LA HABANA


Por Ernesto Chávez Álvarez 
Periodista e investigador. Colaborador de La Petjada


  En el triangulo comprendido entre las actuales calles de San Francisco, San Felipe y la calzada de Cristina, quedó establecida en 1857 una institución sanitaria bajo el nombre de Sociedad en Comandita Ramón  Vila y Compañía. Ningún sitio más propicio de La Habana extramural que éste, en medio de un saludable paisaje campestre de fácil acceso desde el camino a Jesús del Monte, para erigir un establecimiento de este tipo. El mismo tenía como administrador a Fermín Pardiñas, mientras el director médico sería el catalán Ramón Vila  Ferrer. Cuatro años más tarde, Pardiñas vendió sus acciones al segundo; para, a partir de 1862, dicha institución quedar registrada como Casa de Salud Quinta del Rey, Ramón Vila y Ca.

sábado, 22 de marzo de 2014

Presentació avui de "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomía y l'independència"



Seqüència d'imatges del Dr Lluís Costa durant la presentació avui al Centre Fraternal de Palafrugell del seu llibre "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomía y la independència". Al seu costat, el president del Fraternal Marià Júdez qui va fer la presentació.







lunes, 17 de marzo de 2014

Presentació a Palafrugell del llibre "CUBA I EL CATALANISME: entre l'autonomia i la independència"

Després de la presentació a Girona i Barcelona del seu llibre "CUBA I EL CATALANISME: entre l'autonomia i la independència", el seu autor, Dr. Lluís Costa ho farà aquest dissabte (avui) 22 de març a les 8 del vespre a la biblioteca (a dalt) del Centre Fraternal de Palafrugell (Plaça Nova, 7).
"CUBA I EL CATALANISME ..." és un llibre revelador del que alguns ni tan sols sospiten, com és la connexió entre Cuba i Catalunya, els seus regs i influències en la maduració, que és dir l'estructuració política de l'ideari independentista català gairebé tal com avui ho vivenciem.
Lluís Costa és professor titular de la Universitat de Girona i durant anys s'ha dedicat a la investigació dels lligams entre Cuba i Catalunya.

Entre d'altres llibres ha publicat "L'illa dels somnis», un acucioso recompte i análsis de l'emigració begurenca a Cuba al segle XIX.




jueves, 6 de marzo de 2014

UN TROS DE HAVANA A LA BELLA LOLA


Moment en què Raúl, de la Associació Petjada Catalana a Cuba fa entraga a Pepi i Paco, de la taverna La bella Lola, d'un tros de mur del “Malecón” de l'Havana. La bella Lola està considerat el Racó de l'Havanera i un santuari viu d'aquest gènere musical per excel·lència de la Costa Brava.



Pepi amb el tros de moll (és un fragment del mur que pel seu mal estat anava aser demolit pròximament per a la seva restauració), i Paco amb la foto que acredita la seva autenticitat i ubicació original.


LA BELLA LOLA
Urb.Torre Simona, Cami Ral, 5, 17253 Mont-Ras, Girona.
972 61 52 79

jueves, 20 de febrero de 2014

Havanera El Meu Avi



 La famosa havanera està inspirada en un vapor que va existir realment, "El Montserrat", un vaixell que ja era vell quan es va adquirir a Alemanya. El seu capità més conegut va ser Manuel Deschamps i Martínez, qui a bord d'aquest vaixell va burlar diverses vegades el setge militar imposat per l'armada nord-americana durant la guerra de Cuba (1895-1898). El vaixell pertanyia a la Companyia Transatlàntica del marquès de Comilla, única autoritzada per reial concesió al traslado de tropes, correspondència, pertrechos i materials de guerra a l'illa.

Vapor El Montserrat en 1900. Revista naval ilustrada El Mundo.

jueves, 23 de enero de 2014

CONSTITUCIÓ DE l'HAVANA

CONSTITUCIÓ PROVISIONAL
DE LA REPÚBLICA CATALANA

Aprovada per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català
reunida a l'Havana durant els dies
30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1928

miércoles, 22 de enero de 2014

LA ACERA DEL LOUVRE

   Uno de los sitios más frecuentados por la población habanera del siglo XIX fue la Alameda de Isabel II, la que por su semejanza con el Prado de Madrid, comenzó a ser llamada desde entonces Paseo del Prado. Por la alameda, desde la media tarde, subían y bajaban a diario refinadas damas en quitrines y volantas, y elegantes caballeros a pie o a caballo, y al llegar la noche las parejas concurrían al Parque Central, donde amenizaba, entre otras, la célebre Banda del Regimiento, o a la acera de enfrente, en busca de refrescos y helados, al Café Escauriza, propiedad del catalán José Pablo Xiqués, situado en Prado # 124. Este era el más famoso de los cafés del lugar en aquella época, pues contaba además, en los altos, con un salón de baile que fue posteriormente arrendado al Liceo Artístico y Literario de La Habana.

   



En 1868, otro catalán nombrado Joaquín Payret, dueño del café y restaurante El Louvre, en la esquina de Consulado y San Rafael, adquirió el Escauriza, remodeló el local y trasladó allí el café con el mismo nombre, dejando el establecimiento de la calle Consulado sólo como restaurante.
Rápidamente el café El Louvre se convirtió en el punto de reunión de la juventud más distinguida y alegre de La Habana, de chispeante talento, ansiosa de placeres y a la vez puntillosa en su amor propio y adicta a los lances de honor, muy frecuentes en aquella época. Así también habaneros de ideas liberales, muchos de ellos vinculados a las conspiraciones independentistas, se volvieron asiduos concurrentes de esa parte del Prado que fue llamada desde entonces la Acera del Louvre.


La popularidad del lugar aumentó más aún, pues el céntrico lugar incluía, además de café y confitería, juegos de cartas y ajedrez, sala de baños y gimnasio y varias mesas de billar.. Dicho juego de billar contaba con gran popularidad dentro de la población de la época.
Hacia 1875 surgió en la esquina de la calle San Rafael el lujoso hotel Inglaterra, que ocupó el espacio del café Tacón, un pequeño hotel contiguo al café y una parte de los salones de baile del Liceo.

Vista actual de la acera del Louvre (terraza del hotel Inglaterra)

FÁBRICA PARTAGÁS, UNA BREVE RESEÑA

Partagás, apellido famoso en Cuba y en el mundo entero, sinónimo de calidad en el habano,  es el nombre que identifica a una de las fábricas más antiguas y prestigiosas de la industria tabacalera cubana. Fue fundada por el catalán Jaime Partagás y Rabell, quien desde que llegó a Cuba se dedicó por entero al giro del tabaco, y ya en 1840, asociado con un coterráneo suyo, Juan Conill, estableció el primer almacén de tabaco en rama que tuvo la ciudad de La Habana, en la esquina de Cristo y Teniente Rey.
En 1845 Partagás abrió su fábrica en un local de la calle Cristina, de donde fue trasladada, alrededor de 1860, al edificio actual de la calle Industria esquina a Barcelona. Allí se estableció la marca “Flor de Tabacos de Partagás y Compañía”, que gracias al genio emprendedor y a los conocimientos de su fundador adquirió rápidamente una gran fama e hizo entrar a la fábrica por la vía de la prosperidad.
  



Al propio tiempo, compró Partagás una gran hacienda de sesenta caballerías en el municipio pinareño de Consolación del Sur, la que dedicó al cultivo del tabaco, logrando en ella magníficas cosechas que surtían los almacenes de la fábrica, lo cual le reportaba jugosas ganancias al no tener que adquirir el tabaco en rama de otros productores.
Al morir asesinado su fundador en 1868, sus descendientes vendieron la fábrica y la hacienda pinareña al asturiano Juan Antonio Bances, quien continuó elevando la calidad de la fábrica con la marca “La Flor de J. A. Bances”.
Es de señalar que durante todo este tiempo, después de la muerte de Jaime Partagás, la producción de la marca “Flor de Tabacos Partagás y Compañía” se mantuvo inalterable como expresión de respeto de los nuevos propietarios, y a la vez por su natural conveniencia, hacia la marca de mayor renombre universal, que fue siempre la que mayores beneficios aportó a las sucesivas empresas y que continúa hoy llenando de prestigio en todo el mundo a la industria del tabaco habano.


En los finales del siglo Bances se asoció con Ramón Cifuentes Llano, asturiano también, y más tarde se retiró de los negocios, quedando Cifuentes al frente de la fábrica. Ya en aquel momento, la fábrica contaba con unos 30 obreros y una producción diaria de 3 millones de tabacos.
En 1918 las galeras de Partagás, célebres por sus condiciones higiénicas y su extensión, contaban con más de 600 operarios torcedores, y en la escogida tenían empleo 16 parejas de escogedores de cuyas manos salían tabacos (que es el modo en que, por extensión del nombre de planta llaman al habano) encargados especialmente por elevadas personalidades europeas y americanas. Por su parte, la fábrica de cigarros contaba con las maquinarias más modernas, no obstante lo cual laboraban en ella unos 130 operarios de ambos sexos.



Mientras en Cuba la fábrica vendía anualmente 5 millones de tabacos y 360 millones de cigarros, las exportaciones alcanzaban niveles extraordinarios para la época. A los Estados Unidos se enviaban anualmente 6 millones de tabacos torcidos; a Inglaterra, un millón y medio; a España, Canarias, Gibraltar y Marruecos, un millón de tabacos y 400 mil cajetillas de cigarros; a Argentina, un millón de tabacos y 300 mil cajetillas; a Australia y Nueva Zelanda, 600 mil tabacos, y al Africa del Sur, Suecia, Noruega y Holanda, unos 100 mil, mientras que Francia, China, Japón y otros países suramericanos importaban 8 millones de tabacos.




La fábrica finalmente fue intervenida (expropiada)) por el gobierno revolucionario al amparo de la Ley número 914 de fecha 31 de diciembre de 1960.